1. |
La veu del seny
01:26
|
|||
|
De sentit comú no en tinc,
només ho faig veure.
Tu
ets un sol.
De serenitat regular,
sempre em desoriento.
Tu
ets com jo.
La veu del seny és eloqüent però està morta de por.
La realitat només existeix a la ficció.
De necessitats moltes,
petons i abraçades.
Jo
no vull estar sol.
La veu del seny és eloqüent però està morta de por.
La realitat només existeix.
La veu del seny és eloqüent però està morta de por.
La realitat només existeix a la ficció.
|
||||
2. |
El cap del carrer
02:01
|
|||
|
Ja som al cap del carrer
ningú ha dit que això hagués de ser fàcil
ja som al cap del carrer
s'ha acabat el bròquil
ara tornen les faves.
Todo fluye, nada permanece
reminiscències d'antiqüalles filosòfiques d'antany.
Era pels volts del batxillerat quan
el dia a dia no era un repte però tenia ocells al cap.
Qui ho hauria dit?
Qui ho hauria dit?
Ja som al cap del carrer
ningú ha dit que això hagués de ser fàcil
ja som al cap del carrer
s'ha acabat el bròquil
ara tornen les faves.
No hi ha res o res hi dstaca
fins arribar al cap del carrer cada llamborda un univers
fixa-t'hi bé fixa-t'hi bé que a cada passa
fixa-t'hi bé fixa-t'hi bé que hi ha un petit cap del carrer.
Qui ho hauria dit
que ens creuariem aquí?
Ningú
ningú ho hauria dit
si li haguéssim preguntat
tothom hauria contestat
que no ho sap
ningú ho hauria dit
si li haguéssim preguntat
tothom hauria contestat
que no ho sap
que està molt ocupat
circulant i vivint i vivint
pels carrers
pels carrers de la ciutat.
Ja som al cap del carrer
ningú ha dit que això hagués de ser fàcil
ja som al cap del carrer
s'ha acabat el bròquil
ara tornen les faves.
|
||||
3. |
Combustibles fòssils
02:05
|
|||
|
És estrany pensar
que abans de que naixéssim
ja passaven coses
i que la matèria que ens composa
ja hi era tota.
Els nostres rudiments
són combustibles fòssils
de mecanismes ossis
no hi ha metamorfosi
només hi ha moviment.
Però se'ns menja el desig per dins.
I això és un no parar
un no parar de moure's
ni per un moment
pensar tota una vida
i 15 dies més.
Ens hem alliberat
perque hem trobat l'espurna
que varia però no es mou.
L'espurna no es mou.
|
||||
4. |
St. Stephen's Green
02:21
|
|||
|
Cables del telèfon s'esmunyeixen pels racons,
transporten fetes fluxos paraules i entonacions.
Passa sobre nostre un t'estimo de debò,
sempre és bona notícia quan algú va ple d'amor.
Ho has sentit? Ho has notat?
Ones moderníssimes s'escampen pels racons,
transporten fetes res paraules sense entonació.
Ens travessa el tòrax u t'estimo de debò,
sempre és bona notñicia quan algú va ple d'amor.
Ho has sentit? Ho has notat?
I em sembla fantàstic però cap comunicació
no pot ni comparar-se amb la que a més de mots i tons
hi te el contacte i no hi ha obstacles.
Ha sortit el Sol i se m'ha ocorregut un pla,
la llum de St. Stephen's green ens il·luminarà.
|
||||
5. |
Una nova forma de fer
02:14
|
|||
|
I se'm presenta de cop una nova forma de fer.
I se'm presenta de cop una nova forma de fer.
Que no t'ho dic per cagarel·la, que ha passat de debò
que no és allò que ho sents a dir, que ho he vist jo
potser és producte de la meva imaginació però es porta un rollo màgic
doncs ha intervingut físicament en detallets, ha enretirat una cadira per exemple.
I se'm presenta de cop una nova forma de fer.
I se'm presenta de cop una nova forma de fer.
Tinc les mateixes tonteries però estic més relaxat
i si és vital passar per penes ves qui ho sap
quan estem en disposició de dir la veritat només llavors som lliures
però és que en aquest món costa trobar pistes atòmiques irreductibles
i encara bo, perquè l'excés de pragmatisme només ens farà mal
si ho mirem tot amb microscopi tot semblarà immens
a poc a poc i mala lletra però amb sentiment, que dins d'aquesta escorça
hi ha tot un manyoc de xitxa i acompanyament, i així anem fent.
I se'm presenta de cop una nova forma de fer.
I se'm presenta de cop una nova forma de fer.
Flipa col·lega, tio, que em deia fes-t'ho mirar
fes-t'ho mirar per tu mateix, que ja veuràs
crec que manté un contacte fràgil amb la realitat, un tros de mi inorgànic
un ves a saber que et cau vingut de qui sap on i es queda allà, allà, allà...
I se'm presenta de cop una nova forma de fer.
I se'm presenta de cop una nova forma de fer.
|
||||
6. |
Blau cel
03:21
|
|||
|
De quin color és el pensament?
Segurament
blau cel.
De qui és el cor que guardo jo?
Segurament
no és méu
i és més vostre que meu,
segurament no és meu,
segurament...
...som uns degenerats romàntics
uns addictes a l'amor!
De quin color és el cor que guardo jo?
Segurament
vermell,
i és més vostre que meu,
segurament no és meu,
segurament...
...som uns degenerats romàntics
uns addictes a l'amor!
|
||||
7. |
Cervesa
02:06
|
|||
|
I aquí ens teniu
fets pols
bebent cervesa
passant el dol
de la incertesa
i el desconsol
sentint-nos vius
sentint-nos sols
|
||||
Bouzouki dance BETA Barcelona, Spain
Hola! Som el Gerard, la Núria i l'Arnau, tots 3 formem Bouzouki dance BETA i fem cançons! Aquí en teniu unes quantes!
If you like Bouzouki dance BETA, you may also like:
New on the always-great label Velvet Blue Music is “Slow Parade” from Gileah Taylor, boasting warm songs built on piano and guitar.
go to album
Orchid Underneath
by Jane Paknia
Delightfully unpredictable debut from a New York electronic producer and composer with backgrounds in psychedelic rock, jazz, and indie pop.
go to album
An imaginative and experimentalist yet accessible record of acoustic prog from London-based artist Kiran Leonard.
go to album
Touched by the Stuff
by Motorists
Toronto rivals San Francisco as the North American capital of jangle pop as evidenced by this new record of sunny jams from the Motorists.
go to album
Blissfully narcotic dream-pop inspired by real dreams.
go to album
Brijean are back! Uptempo space disco grooves dusted with soul and R&B on the duo’s latest masterpiece.
go to album
Guitars sparkle like distant constellations on the latest from Scythe, who delivers dazzling space rock on their latest LP.
go to album
