1. |
Una nova forma de fer
02:20
|
|||
|
I se'm presenta de cop una nova forma de fer.
Que no t'ho dic per cagarel·la, que ha passat de debò,
que no és allò que ho sents a dir, que ho he vist jo,
potser és producte de la meva imaginació però es porta un rollo màgic,
doncs ha intervingut físicament en detallets
(ha enretirat una cadira, per exemple).
I se'm presenta de cop una nova forma de fer.
Tinc les mateixes tonteries però estic més relaxat,
i si és vital passar per penes ves qui ho sap,
quan estem en disposició de dir la veritat, només llavors som lliures,
però és que en aquest món costa trobar pistes atòmiques
irreductibles, i encara bo,
perquè l'excés de pragmatisme només ens farà mal,
si ho mirem tot amb microscopi tot semblarà immens,
a poc a poc i mala lletra però amb sentiment,
que dins d'aquesta escorça hi ha tot un manyoc de txitxa i acompanyament
i així anem fent.
I se'm presenta de cop una nova forma de fer.
Fliipa colega, tio, que em deia "fes-t'ho mirar"
"fes-t'ho mirar per tu mateix que ja veuràs",
crec que manté un contacte fràgil amb la realitat, un tros de mí inorgànic,
un ves-a-saber-que-et-cau-vingut-de-qui-sap-on
i es queda allà.
I se'm presenta de cop una nova forma de fer.
|
||||
2. |
El cap del carrer
02:03
|
|||
|
Ja som al cap del carrer
ningú ha dit que això hagués de ser fàcil
ja som al cap del carrer
s'ha acabat el bròquil, ara tornen les faves.
Todo fluye, nada permanece
reminiscències d'antiqüalles filosòfiques d'antany
era pels volts del batxillerat quan
el dia a dia no era un repte però tenia ocells al cap.
Qui ho hauria dit?
Ja som al cap del carrer
ningú ha dit que això hagués de ser fàcil
ja som al cap del carrer
s'ha acabat el bròquil, ara tornen les faves.
No hi ha res (o res hi destaca)
fins arribar al cap del carrer cada llamborda un univers
fixa-t'hi bé, fixa-t'hi bé que a cada passa
fixa-t'hi bé, fixa-t'hi bé que hi ha un petit cap del carrer.
Qui ho hauria dit que ens creuariem aquí?
Ningú
ningú ho hauria dit
si li haguéssim preguntat
tothom hauria preguntat
que no ho sap
ningú ho hauria dit
si li haguéssim preguntat
tothom hauria preguntat
que no ho sap
que està molt ocupat
circulant i vivint i vivint
pels carrers
pels carrers de la ciutat.
Ja som al cap del carrer
ningú ha dit que això hagués de ser fàcil
ja som al cap del carrer
s'ha acabat el bròquil, ara tornen les faves.
|
||||
3. |
St. Stephen's green
02:41
|
|||
|
Cables del telèfon s'esmunyeixen pels racons,
transporten fetes fluxos paraules i entonacions.
Passa sobre nostre un t'estimo de debò,
sempre és bona noticia quan algú va ple d'amor.
Ho has sentit?
Ho has notat?
Ones moderníssimes s'escampen pels racons,
transporten fetes re paraules sense entonació.
Ens travessa el tòrax un "t'estimo" de debò,
sempre és bona notícia quan algú va ple d'amor.
Ho has sentit?
Ho has notat?
I em sembla fantàstic, però cap comunicació
no pot ni comparar-se amb la que a més de mots i tons
hi té el contacte
i no hi ha obstacles.
Ha sortit el Sol i se m'ha ocorregut un pla:
la llum de St. Stephen's Green ens il·luminarà
|
||||
4. |
Sobrevinguda
03:08
|
|||
|
Sobrevinguda i sobrecollidora i sobresobre meu
Sobrenatural, un sobresobresalt sobre meu
I és normal com ens hi adaptem
Però és normal que ens precipitem
|
||||
5. |
Esperits del celobert
03:23
|
|||
|
Quan se senten les fades és que ja es fa fosc
quan cobra consciència la vegetació
raja lluenta i radiant
llum de lluna al celobert
llum de lluna al celobert
Les bruixetes cotorres no paren de xerrar
busquen ingredients vora la font dels anys
vells focs follet brillaran
esperits del celobert
lluna plena nova
Quan es fa de nit al bosc
l'ombra dels arbres fa por
quan és negre i fosc
Si obriu bé ls orelles i pareu atenció
si baixeu les parpelles els veureu millor
passen subtils travessant
clarianes i espessor
lluna clara fosca
Benvingut al nostre món
fills de la terra i el Sol
benvinguts al bosc
Quan es fa de nit al bosc
l'ombra dels arbres fa por
benvinguts al bosc
|
||||
6. |
Atacs de son
03:50
|
|||
|
D'un passat semitransparent que no recordava bé
i d'un present borrós difícil de concebre
la decadència potser seria menys
si no estigués cremat l'umbròfil d'estar al Sol.
L'umbròfil d'estar al Sol.
Tenia atacs de son violenta a la presó del temps
i pernoctava posposant els manaments.
Tenia atacs d'histèria a l'abisme del temps perdut
aclaparat per tot no dormia gens.
La contracció-relaxació, els souvenirs de la tensió,
que són records que es queden de llur captivitat
que el tornen boig, i els trossos de relax
amb obstruccions que fan
que no es desplaci cap on vol anar.
I els nervis estomacals tornen a irrompre a l'instant quan veu
la documentació escolar
per la tensió acaba ajornant-ho tot plegat
i aboca el dia al pou del passat.
Tenia atacs de son violenta a la presó del temps
i pernoctava posposant els manaments.
Tenia atacs d'histèria a l'abisme del temps perdut
aclaparat per tot no dormia gens.
Tenia atacs de son violenta a la presó del temps
i pernoctava posposant els manaments.
Tenia atacs d'histèria a l'abisme del temps perdut
aclaparat per tot no dormia gens.
|
||||
7. |
La tarda
01:56
|
|||
|
Deixa-ho tot i vine amb mi
deixa-ho sense recollir.
Deixa créixer més aquest desordre
viurem entre la pols però viurem.
Deixa-ho tot i vine amb mi
deixa-ho tot per recollir.
Deixa que els coberts i els plats s'apinyin
al voltant de la pica i celebrem la tarda
celebrem que avui coincidim.
I deixa que els residus cobrin vida
i s'apleguin per ballar celebrant
que no haguem perdut el temps.
|
||||
8. |
La dieta
01:38
|
|||
|
Coneixem la injustícia
Sí, la veiem, perque se'ns pixen a la cara
Sí, se'ns pixen a la cara i tant panxos
Davant la impotència de canviar res
Sorgeix la necessitat d'evasió
Per acabar amb la desesperació
Per acabar amb la desesperació
Hi ha qui estudia
Hi ha qui miita
Hi ha qui fa dieta
|
||||
9. |
Els dies estivals
02:25
|
|||
|
T'he sentit insinuar
en els dies estivals
que en la nit
sinuosa i fugaç
jeus absort
vora el llac
eixut
i en la nit
estrellada i brutal
he sentit
el teu crit
animal
Mira, si estudiéssim l'abast
cap ubicació cabria en si mateixa
Canta, que en un cant tot hi cap
cap ubicació és massa gran per cabre a una cançó
T'he sentit a divagar
en els dies hivernals
que en la nit
suculenta i radiant
jeus absort
vora el llac
glaçat
i en la nit
poderosa i brillant
he sentit
el teu crit
animal
T'has quedat distret
mesurant l'espai
d'aquest cel que es veu
més gros que mai
|
||||
Bouzouki dance BETA Barcelona, Spain
Hola! Som el Gerard, la Núria i l'Arnau, tots 3 formem Bouzouki dance BETA i fem cançons! Aquí en teniu unes quantes!
If you like Bouzouki dance BETA, you may also like:
New on the always-great label Velvet Blue Music is “Slow Parade” from Gileah Taylor, boasting warm songs built on piano and guitar.
go to album
Orchid Underneath
by Jane Paknia
Delightfully unpredictable debut from a New York electronic producer and composer with backgrounds in psychedelic rock, jazz, and indie pop.
go to album
An imaginative and experimentalist yet accessible record of acoustic prog from London-based artist Kiran Leonard.
go to album
Touched by the Stuff
by Motorists
Toronto rivals San Francisco as the North American capital of jangle pop as evidenced by this new record of sunny jams from the Motorists.
go to album
Blissfully narcotic dream-pop inspired by real dreams.
go to album
Brijean are back! Uptempo space disco grooves dusted with soul and R&B on the duo’s latest masterpiece.
go to album
Guitars sparkle like distant constellations on the latest from Scythe, who delivers dazzling space rock on their latest LP.
go to album
